Category Archives: Uncategorized

Comunicat de l’Ecoxarxa del Bages: Enfrontem la crisi del coronavirus amb suport mutu i economia local

En moments com els que estem vivint és quan l’Ecoxarxa del Bages pot oferir una via alternativa per cobrir les nostres necessitats bàsiques. Som una xarxa local de suport mutu que es mostra més necessària quan el sistema convencional és més fràgil. En això portem treballant durant alguns anys i per això volem comunicar-vos:

  • És important fer saber a tothom que no està sol, que pot comptar amb l’ajut de la xarxa.
  • El Punt d’Intercanvi obrirà dimarts a les 18h amb normalitat, i si ho veiem convenient obrirem algun dia més. Tanquem però la terrassa i de moment cancel·lem els mercats i altres activitats, ja avisarem de quan les reprendrem.
  • Recordem també que podem utilitzar el grup de Whatsapp de serveis per a sol·licitar les necessitats que puguin ser cobertes dins l’Ecoxarxa.
  • Animem a actualitzar les vostres ofertes a l’IntegralCES i, si convé, adaptar-les a la situació. Tinguem en compte que en aquest moment són importants tant les ofertes de productes bàsics com els serveis de cures.
  • Les productores es troben amb comandes i mercats cancel·lats. Comprem local i fem servir la moneda social aquests dies, perquè la producció local és la millor assegurança d’abastiment.

La vocació de l’Ecoxarxa és poder satisfer les necessitats bàsiques entre nosaltres, de forma local, i per tant de forma molt més segura. Seguirem a l’aguait per mirar d’aportar el nostre gra de sorra en aquesta crisi i aprendre la lliçó per a futures situacions similars de decreixement voluntari o forçat que probablement arribaran. Creiem que la millor resposta davant d’aquesta emergència social és el suport mutu.

Recorda que el Punt d’Intercanvi es troba a l’Ateneu popular La Sèquia, entrant pel carrer Sant Miquel 11, a Manresa. Si tens algun dubte o alguna idea que creus que podem vehicular a través de l’Ecoxarxa escriu-nos a horabages@gmail.com.

– Assemblea de l’Ecoxarxa del Bages

Dimarts 14 presentació de Llunarbori al PI

IMG-20200106-WA0005

La tarda d’aquest dimarts 14, mart 22 de Bedoll, lluna minvant, al Punt d’Intercanvi, tindrem el Recital poètic  amb Elena Sixto i la guitarra del Sargantana per a presentar el llunarbori 2020.

Aprofitem per a recordar que per rebre els correus electrònics del Punt d’Intercanvi per fer les comandes setmanals pots inscriure’t aquí: https://groups.google.com/forum/#!forum/puntintercanvi/join

La Moneda Social del Bages duplica números durant el 2019

Esperant un fred que no arriba s’acaba el 2019, novè any de moneda social al Bages, i és doncs moment de fer balanç. Mostrarem algunes xifres que resumeixen i refreden centenars d’intercanvis fets dins l’Ecoxarxa: amb uns altres valors, amb una intenció transformadora i comunitària, arrelada al territori, personal. Coses que són impossibles de quantificar.

2019, un any de creixement explosiu

Els nombres indiquen que aquest ha estat, amb diferència, el millor any pel que fa a l’ús de la moneda social al nostre territori. La següent gràfica mostra en columnes blaves el número total d’intercanvis fets els últims tres anys, mentre que la línia vermella conta la suma total d’hores intercanviades cada any.

Evolució dels moviments en Moneda Social

Durant el 2019 s’han fet un total de 2707 intercanvis en moneda social. Per a fer-nos una idea, això són una mitjana de 7,4 intercanvis cada dia o 52 intercanvis setmanals. Si ho comparem amb el 2018, hem fet pràcticament el doble d’intercanvis. Si enlloc del nombre d’intercanvis ens fixem amb la quantitat de moneda que ha circulat, trobem nombres molt similars. Un total de 5346 hores intercanviades al llarg del 2019, més del doble que l’any anterior, i una mitjana de 14,6 hores diàries o 102 hores setmanals.

L’Ecoxarxa del Bages està deixant mica en mica de ser un experiment simpàtic per a convertir-se en un petit exemple de que és possible fer les coses d’una altra manera, radicalment diferent, també en l’àmbit de l’economia. 

Mes a mes

Com es reparteixen aquests intercanvis al llarg de l’any?

Intercanvis en moneda social el 2019

Observem en aquesta gràfica que no hi ha excessiva estacionalitat en el moviment de moneda social. Fins i tot els mesos d’estiu, tradicionalment fluixos, fan xifres similars als altres. L’abril és un pic artificial degut al cobrament de la quota de participació d’una hora a tots els comptes actius de l’ecoxarxa. Fora d’això, podem comprovar com l’ús de la moneda social és estable al llarg de l’any, amb més de 200 intercanvis i 400 hores intercanviades cada mes, i no pas lligat a esdeveniments concrets. Això ens diu que realment estem fent servir la moneda social de forma quotidiana.

El punt d’intercanvi

A què es deguda aquesta explosió? Les estadístiques del 2019 dupliquen les de l’any anterior gràcies al projecte iniciat a l’octubre de 2018 i que ha estat funcionant ininterrompudament tot aquest any: El Punt d’Intercanvi, el PI pels amics. Cada dimarts a la tarda el PI ha estat l’espai de trobada i d’intercanvi de productes que l’Ecoxarxa necessitava. El PI ha fet 562 compres i 710 vendes, un total de 1267 intercanvis: vora un 47% del total de l’Ecoxarxa. En hores, el PI ha comprat per valor de 1124 hores i ha venut per valor de 1060 hores, que resulta en un total de 2184 hores intercanviades, un 40% del total de l’Ecoxarxa. Així doncs, és clar: El PI és el responsable de l’augment explosiu de l’ús de la moneda social. Això ha estat possible gràcies a la gran feina de dinamització que han fet les dues persones que hi han estat treballant i a la col·laboració de totes les persones que formem part de l’Ecoxarxa en forma de la quota anual d’una hora. Moltes gràcies!

Fora del PI

Si filem una mica més prim, però, ens podem preguntar: què queda de l’Ecoxarxa sense el PI? La resposta és que, tot i descomptant el creixement degut directament al Punt d’Intercanvi, l’ecoxarxa també creix! La següent gràfica mostra, per una banda, el nombre d’intercanvis fora del PI (columna blava) i al PI (columna verda), de manera que la suma del blau i el verd és el nombre total d’intercanvis. L’àrea vermella representa la quantitat d’hores intercanviades fora del PI, mentre que la groga són les hores intercanviades amb el PI. Novament la suma de les àrees vermella i groga és el total d’hores intercanviades.

chart (1).png

Veiem que, descomptant el punt d’intercanvi, hi ha hagut gairebé un 40% més d’intercanvis el 2019 que el 2018: de 1038 a 1440. Pel que fa a la quantitat d’hores intercanviades, el canvi és encara més significatiu, i el creixement és de més del 75% fora del PI: de 1772 a 3162. Així doncs, l’ús de la moneda social creix gràcies al PI, però també fora del PI!

Això és tot per aquest any. El proper arriba amb reptes encara més importants que l’anterior i amb la il·lusió de crear una cosa transformadora de veritat!

Bon any nou i feliç intercanvi!

Dissabte 21 Mercat de l’Estraperlo al barri antic de Manresa

Cartell: Mercat de l'Estraperlo. Dissabte 21 de Desembre a la Plaça de l'Hospital de Manresa.

La Cooperativa d’habitatge La Raval de Manresa acull un Mercat de l’Estraperlo hivernal davant el seu solar del barri antic, a la Plaça de l’Hospital (com arribar-hi). Serà el dissabte 21 de desembre des de les 11h del matí i fins havent dinat.

En aquestes dates hi ha moltes fires al carrer on la gent fem compres nadalenques. L’Estraperlo és una proposta diferent, on la barrera entre productora i consumidora es dilueix, on la relació entre nosaltres és d’intercanvi, de compartir i de passar una bona estona. Hi haurà com sempre alimentació ecològica i de proximitat, art i artesania local. Una oportunitat per a fer del teu consum una eina de transformació social.

Aquesta vegada, a més, les companyes de La Raval s’han encarregat de muntar-ho tot: xocolata desfeta per fer passar el fred, ens ensenyaran el solar i ens explicaran el seu projecte d’habitatge generacional i prepararan paella vegetal per dinar.

Paradistes: El mercat és obert a tothom, per venir només heu d’arribar a l’hora amb la vostra taula i productes, i si ens confirmeu assistència a horabages@gmail.com millor per a poder preveure l’espai necessari. Hi ha un pàrquing zona blava molt a prop (mapa) i també el parking de la Renfe (mapa), gratuït, queda a 10 minuts caminant.

Feliç intercanvi!

Tarda climàtica a l’Ateneu la Sèquia el divendres 29N

passipeliecoxarxa-01

La tarda del divendres 29 de novembre a l’Ateneu popular La Sèquia de Manresa es parlarà de canvi climàtic. I d’energia, d’economia, de capitalisme, d’alternatives i de moneda social. Cap a les 18:30h farem una explicació de l’article que vam publicar en aquest blog Canviem el sistema (econòmic), no el clima. Seguidament projectarem La mujer de la montaña (Woman at war en anglès), pel·lícula islandesa – ucraïnesa de 2018 sobre una dona que decideix emprar l’acció directa per a combatre el canvi climàtic.

Mercat de l’Estraperlo el 16 de novembre a Vidàlia

mercat de tardor 2019 alta ress

El dissabte 16 de novembre celebrarem per primera vegada el Mercat de l’Estraperlo a les portes del Berguedà, a la Colònia Vidal, convidats pel projecte de Vidàlia.

Com de costum hi haurà activitats variades, espai per córrer i jugar, aliments ecològics, productes artesans i artístics i bon ambient assegurat ubicats en un projecte inspirador.

Si vols participar del mercat només has d’aparèixer a les 10:30h del matí amb la teva taula i productes. Anima’t a venir amb les teves ofrenes i intercanviar-les amb les altres estraperlistes o vendre-les en moneda social.

En cas de pluja consulteu el web www.vidalia.coop per les possibles modificacions que hi puguin haver.

Per una millor planificació del dinar us animem a reservar la paella a: https://vidalia.coop/reserva/.

Canviem el sistema (econòmic), no el clima!

El lema de la manifestació pel clima del passat 17 de setembre, Canviem el sistema, no el clima, ens diu que per lluitar contra el canvi climàtic i el malbaratament dels recursos naturals el que ens cal és canviar el sistema econòmic per un que sigui sostenible ecològicament.

Anem a pams.

El Clima

La gràfica a continuació ens mostra l’evolució de la temperatura mitjana de la terra els darrers 140 anys.

Queda clar que la temperatura global està augmentant ràpidament. Hem de fer alguna cosa si no volem convertir el nostre planeta en un infern.

L’energia

Concretament, hem de deixar de cremar hidrocarburs (petroli, gas natural, carbó i derivats) que són el principals causants del canvi climàtic. Per sort no podrem cremar petroli indefinidament encara que siguem tan irresponsables com per voler-ho, ja que el petroli -com la resta d’hidrocarburs- és un recurs no renovable que tard o d’hora ha d’escassejar.

La següent gràfica de l’investigador Antonio Turiel ens mostra una previsió basada en dades de l’Agència Internacional de l’Energia, que pronostica un descens del 50% de l’energia que obtenim del petroli (i similars) cap al 2040. Alerta! En vint anys veurem reduit a la meitat el nostre consum d’or negre a escala global!

Hem de preparar-nos, per responsabilitat i per necessitat, a viure amb menys energia disponible, ja que així serà el futur tant si volem com si no. Podem incidir, però, en com gastem el petroli que ens queda: si permetem que el malbaratin en dos dies aquells grups privilegiats que aconsegeueixin controlar-lo (tan si ens trobem dins o fora del grup selecte), o el reservem per aquelles funcions més necessàries i el repartim equitativament.

I les renovables, i la nuclear? Alguns discursos ens venen que podrem seguir vivint materialment com fins ara, fins i tot seguint els ritmes de creixement econòmic de les darreres dècades substituint l’energia fòssil per energia renovable. Seria fantàstic, però això és tècnicament impossible. S’ha d’analitzar una per una les possibilitats renovables: hidroelèctrica, eòlica, solar, etc i també les aplicacions: transport, indústria, etc per veure si bé les renovables han de ser un complement indispensable a l’energia fòssil, no poden sustentar una economia com l’actual (Aquest enllaç és un bon recull que demostra els límits de les renovables http://crashoil.blogspot.com/2014/08/post-de-resumen-los-limites-de-las.html). La nuclear, a part de perillosa, no és tampoc una alternativa rendible: és majoritàriament per aquest motiu que no s’han creat noves centrals les darreres dècades.

La següent gràfica ens dóna una idea de la preponderància dels recursos energètics no renovables en la nostra societat, i de la irrellevància relativa de les renovables i fins i tot la nuclear. També s’observa la excepcionalitat en termes de consum energètic d’aquesta nostra època industrial.

L’economia

El consum energètic està íntimament lligat a l’economia, és obvi. Des de l’agricultura, les indústries, el transport, la tecnologia. Pràcticament qualsevol activitat econòmica necessita energia per a ser duta a terme. Tan és així que s’ha inventat el concepte d’intensitat energètica, que medeix quanta energia es necessita per a generar un euro de PIB en un país o regió. Tot i que la intensitat energètica mundial baixa mica en mica, la relació entre economia i energia és iguament directa.

Per a exemplificar-ho amb dades, mirem la gràfica del consum energètic a Catalunya entre 2000 i 2017. S’observa un creixement fins 2007, un decreixement des de 2008 (data en el que el barril de petroli brent va arribar al preu rècord de 147,25$) fins 2013, i des de llavors altra vegada creixement més tímid. La història econòmica de Catalunya els darrers anys la sabem totes, i la coincidència és absoluta.

Si l’economia i l’energia van de la mà, i sabem que el consum energètic ha d’anar de baixa les properes dècades, hem de preveure un decreixement econòmic igualment important. No podrem comprar tantes coses!

El capitalisme

El sistema capitalista no funciona bé en èpoques de decreixement econòmic com les que hem viscut de 2008 a 2014 i les que vindran properament. Això és així perquè els propietaris del capital només inverteixen diners en una activitat quan hi ha expectatives de guanyar més diners al cap d’un temps a través d’aquesta activitat. En època de decreixement econòmic no hi ha previsió de guanys, per tant els bancs deixen de donar crèdits, les empreses deixen d’invertir en noves activitats econòmiques, es perden llocs de treball, cau el consum i això es realimenta fent que moltes persones quedin excloses del mercat i per tant ho passin realment malament per a poder accedir als mínims per viure.

A la següent gràfica es pot veure com entre 2008 i 2014 moltes persones van perdre la feina, el resultat de la crisi econòmica deguda a uns anys de decreixement.

Darrerament això s’ha intentat revertir amb inversió pública i crèdit barat des dels Banc Centrals, per a mirar de reactivar l’economia com sigui, amb dubtós resultat: aquestes mesures només tenen efecte temporal i presenten problemes com l’endeutament públic. Tot i que menor energia significa menor economia quantitativament, això no hauria de significar necessàriament atur i crisi.

La qüestió no és com podem mantenir l’economia en creixement, perquè l’esforç serà inútil i, pitjor encara, destructiu pel planeta. La qüestió és com podem tenir un sistema viable en una època de decreixement econòmic. Necessitem un sistema econòmic nou que s’adapti al nou escenari de decreixement. Un sistema on totes les persones puguin continuar treballant i puguin satisfer les necessitats bàsiques, tot i que any rera any deixem enrera consums que havien estat a l’abast durant els anys d’abundància energètica.

Les alternatives

Són molts els col·lectius que des d’una o altra vessant estan construint alternatives al capitalisme.

Alternatives d’agricultura, basades en la idea que els productes alimentaris han de ser beneficiosos per la gent que la consumeix, per la terra d’on surt i per les persones que la treballen.

Alternatives d’habitatge, basades en la idea que el sostre és un dret universal i no una mercaderia subjecte a especulació. També alternatives de vida en comú, contrarrestant la inèrcia individualista i compartint recursos entre veïnes.

Alternatives en la forma de relacionar-nos, basades en la idea que ningú exerceixi dominació sobre ningú. En l’àmbit del treball, això significa també la creació de models organitzatius més horitzontals i cooperatius. Significa també visibilitzar i valorar el treball de cures i reproducció tan com el productiu.

De fet, qualsevol activitat que, econòmica o no, no estigui motivada per la cerca d’un rendiment econòmic és una alternativa al capitalisme i ens apropa a un nou sistema social i econòmic sostenible: Cooperatives de treball, d’habitatge, grups de consum, agricultura ecològica, grups de suport, cultura popular, feminismes, col·lectius polítics de base, i, afortunadament, un llarg etcètera.

La moneda social

La moneda social del Bages, com tantes altres iniciatives similars arreu de Catalunya i del mon, és també una alternativa, concretament, al sistema monetari capitalista. La moneda social és diferent dels euros en varis aspectes:

  • Els euros es posen en circulació pel Banc Central a partir de crèdits amb interès, cosa que transfereix riquesa des de la classe treballadora als bancs i a més fa que el sistema entri en crisi en cas de decreixement, ja que no es pot tornar el crèdit més l’interès si no hi ha creixement econòmic. La moneda social, en canvi, no necessita creixement econòmic per fluir perquè és creada descentralitzadament a partir del credit mutu: els membres que estan en negatiu són els que estan creant la moneda que tenen els membres en positiu.
  • Els euros no tenen restriccions en el moviment arreu del planeta i afavoreixen la creació d’un mercat globalitzat. La moneda social, d’àmbit local, afavoreix el consum de productes locals i l’intercanvi entre productors d’una mateix territori, tot i que també és convertible a altres monedes socials agermanades. Això afavoreix també la sobirania alimentària d’un territori.
  • La política monetària convencional està definida pel Banc Central, òrgan allunyat de qualsevol control democràtic. La moneda social, en canvi, és gestionada directament per la comunitat que en fa ús, a través de democràcia directa.

monedasocial

Per aquests motius la moneda social, junt amb les altres alternatives, és una bona eina per anar construint aquesta altra economia respectuosa amb el planeta i en la que totes les persones puguem tenir una vida ben digna. I podem començar avui mateix, sense esperar a cap cimera internacional ni revolució de les masses.

Necessàriament, tant si volem com si no, el futur serà més auster materialment. Si no canviem el sistema econòmic, ens espera un futur de crisis, atur, guerres pel control dels recursos naturals, desigualtat i pobresa per a la majoria. A les nostres mans està començar a actuar d’una altra manera, a través de la moneda social i altres alternatives al capitalisme, per a construir un món prou just i feliç en el decreixement.