Com marxa l’ecoxarxa?

Al final d’any és un bon moment per mirar en retrospectiva i veure quins han estat els números del sistema econòmic tan singular del que formem part. Les dades són molt esperançadores i ens animen a seguir treballant i a seguir creient en aquest projecte.

Durant l’any 2013 hi ha hagut un total de 2390ℏ intercanviades en 1511 intercanvis. Això significa un increment d’un 36% de les hores intercanviades respecte el 2012 i un increment del 87.9% del nombre d’intercanvis també respecte l’any anterior.

Tot i que la comparació no és del tot justa, no hi ha cap economia mundial que hagi arribat a tenir aquests nivells de creixement, ni tan sols les economies de països emergents durant la dècada passada. I en un context de recessió econòmica aquestes dades resulten encara més espectaculars.

Fent un anàlisi més detallat podem veure quin és el comportament macroeconòmic de l’ecoxarxa per mesos. En la següent gràfica tenim en barres verdes la quantitat d’hores intercanviades cada mes des de que va començar aquesta aventura, i la línia vermella representa la mitjana interanual d’aquest total d’hores intercanviades. És a dir, en el punt de desembre de 2013 la barra verda representa el total d’hores intercanviades en aquest mes, i l’alçada de la línia vermella és la mitjana d’hores intercanviades des de gener de 2013 fins a desembre de 2013. Aquesta mitjana interanual és més bon indicador que el total mensual ja que, com es desprèn de les gràfiques, tenim un comportament diferent en diferents èpoques de l’any. Destaca el juliol com un més de gran activitat, seguit de l’agost de molt poca activitat.

Tot i que la quantitat de moneda intercanviada és un bon indicador de l’ús de qualsevol sistema monetari, en el cas de l’ecoxarxa pensem que hi ha un altre indicador, molt relacionat, que encara ens sembla més rellevant. És la quantitat d’intercanvis fets en un intercal de temps determinat, independentment del valor de l’intercanvi. Cada vegada que es fa un intercanvi l’ecoxarxa està resultant útil a (almenys) dues persones. Pensem que és molt més saludable que hi hagi 100 intercanvis d’una hora cadascun que un sol intercanvi encara que sigui de 100ℏ. A més, en un sistema tan petit com l’ecoxarxa un intercanvi molt gran pot desvirtuar una mica la dada d’aquell més.

Així doncs, repetirem l’exercici anterior però enlloc del total d’hores intercanviades mesurarem ara el nombre d’intercanvis.

Observem en primer lloc que la tendència és semblant en les dues gràfiques, però veiem també que en aquest cas el creixement és més pronunciat i més constant. Tal com hem començat l’article, el nombre d’intercanvis gairebé s’ha doblat mentre que les hores intercanviades han augmentat un terç.

Per últim volem analitzar un altre paràmetre determinant en un sistema monetari que és la quantitat total de moneda en circulació, el que s’anomena la massa monetària. En el nostre sistema tenim dues maneres diferenciades de crea moneda. La primera, per endeutament dels comptes individuals. Quan un compte es posa en negatiu, n’hi ha un altre que es posa en positiu per la mateixa quantitat i aquesta moneda ha estat creada en el moment de realitzar aquest intercanvi. Aquest sistema de creació de moneda per part dels usuaris en l’ecoxarxa és la que en el sistema capitalista tenen els bancs de forma privilegiada. Vora un 30% de les 657ℏ en circulació són creades d’aquesta manera. El 70% restant ha estat creada pel segon mecanisme que tenim, que és l’intercanvi per euros. Quan “comprem” hores amb euros a l’ecoxarxa, també estem creant moneda del nostre sistema. Recordem que quan fem un intercanvi, si no estem endeutant el nostre compte, no estem creant moneda sinó tan sols canviant-la de mans.

Una última dada a tenir en compte és la velocitat de la moneda, que mesura la freqüència en la que la gent de l’ecoxarxa gastem la nostra moneda. Més concretament, són les vegades que cada hora de les que existeixen canvia de mans en un any. Aquest número és aproximadament 4. És a dir, cada tres mesos hem fet circular tota la moneda de la que disposem. Es compta que com més alt és aquest nombre més àgil és el sistema monetari.

En resum, la utilitat de l’ecoxarxa va creixent a un molt bon ritme sense ser cap explosió que per altra banda seria perillosa. I el que hem de tenir clar des de l’assemblea és que si fem les coses bé, amb prudència i determinació, podem anar fent créixer aquest projecte per a que cada vegada sigui una alternativa més vàlida al sistema capitalista financer del que encara som massa dependents.