Author Archives: Esteve Badia

Reptes ecosocials 2020

L’Oriol Segon ha aprofitat els dies de confinament per a fer un mosaic que resumeix idees de gent com Jorge Riechmann, Antonio Turiel, Helena Norberg-Hodge, Gustavo Duch, Cristina Monge, Ferran Puig Vilar, Pedro Prieto, Richard Heinberg, Yayo Herrero sobre problemes com el canvi climàtic, l’esgotament dels recursos, el decreixement del consum, la necessitat de posar fil a l’agulla i quines poden ser les possibles solucions. Pots baixar-lo en PDF en aquest enllaç:

>> REPTES ECOSOCIALS 2020 <<

Com podem afrontar la crisi que ve

Covid i petroli

Les mesures de confinament han aturat l’economia mundial. Les dades diuen que el nostre territori ha estat dels més afectats per la malaltia, però el confinament ha arribat gairebé arreu. De sobte, hem deixat de fer totes moltes de les activitats econòmiques que des dels governs han considerat no essencials, hem reduït la mobilitat i hem deixat de consumir més enllà dels productes bàsics.

El cas del petroli és indicatiu. Segons l’Agència Internacional de l’Energia, s’espera una caiguda de la demanda del 23% i una caiguda de la producció de l’11% durant el 2n trimestre de 2020. Altres fonts parlen de caigudes de la demanda entorn el 30%. La diferència entre producció i demanda es deu a que s’està emmagatzemant el petroli sobrer, però els dipòsits s’estan omplint ràpidament i en aquest cas la producció s’haurà d’ajustar a la demanda completament.

petroli-2020

Baixada brusca de la demanda i l’oferta de petroli prevista per al 2020. (font)

Amb aquest escenari, la indústria energètica està col·lapsant. Centenars d’empreses energètiques estan fent fallida i s’està aturant l’extracció d’algunes fonts. No recuperarem mai més els nivells de producció anteriors. Ja feia alguns anys que la indústria feia grans esforços per intentar mantenir la producció i satisfer així la demanda mundial d’energia a base del fracking d’Estats Units i l’explotació d’altres pous molt cars. De totes maneres la producció hagués començat a decaure aviat, però aquest cop de gràcia serà definitiu. Finalment hem deixat enrera el famós pic del petroli i ens aventurem pel camí del descens energètic.

Ens fixem especialment amb el petroli perquè és la sang de la nostra societat industrial, a més consum de petroli, més economia i més riquesa material i viceversa. El PIB, mesura econòmica per excel·lència, té una correlació impecable amb el consum de petroli.

gdp-oil

La relació entre el PIB i consum de petroli és directe a tots els països del món (font)

Així doncs, amb el descens energètic vindrà forçosament també un decreixement econòmic generalitzat. El nostre país, amb el turisme i la construcció com a motors, estem en especial mala situació.

Decreixement i capitalisme

Amb el sistema econòmic i monetari capitalista, decreixement igual a crisi. Com vaig intentar explicar fa uns mesos, si no hi ha expectativa de creixement, les empreses no fan noves inversions, els bancs no donen crèdits, cau el consum, es perden llocs de treball i s’entra en una espiral destructiva. Possiblement l’administració intentarà frenar la caiguda amb mesures d’incentiu econòmic: ajudes de diversos tipus i inversió pública. Però no podrà frenar el decreixement perquè no estarà atacant els motius físics, reals, que no són altres que l’esgotament dels recursos naturals. Serà com intentar buidar el mar a galledes. A més, els governs entraran en un sobreendeutament amb els bancs que intentaran aprofitar per imposar les mesures que els convinguin.

Viure el decreixement

El decreixement és inevitable. Així doncs, hem de reorganitzar l’economia i la nostra forma de vida per tal d’adaptar-nos el millor possible al nou escenari. És a dir, tenint en compte el descens energètic i el conseqüent decreixement econòmic, assegurar una vida digne i lliure a tothom: accés a l’alimentació, vivenda, salut, treball, cultura, etc. això no només és possible, sinó que a més és la manera de viure sense malmetre els recursos naturals i deixar en herència un planeta on s’hi pugui viure.

Sobirania econòmica

Si volem assegurar unes condicions mínimes de benestar hem de reapropiar-nos dels mitjans i organitzacions productives molt especialment d’aquells productes essencials. L’agricultura local i ecològica hi té aquí un paper destacadíssim, ja que és la única que ens pot assegurar l’abastiment independentment de turbulències econòmiques globals i intermitències en els subministraments. No només la producció en sí, sinó tota la cadena econòmica: xarxes de distribució i venda, reparació de maquinària etc.

Més enllà de l’alimentació, hem de protegir i augmentar el teixit local també dels altres sectors que considerem essencials: roba, higiene, salut, construcció i reparació, etc. Així doncs, quan comprem una peça de roba feta teixida aquí i amb cotó local, encara que el paguem tres cops més car, estem assegurant l’abastiment futur.

L’economia local no ens podrà subministrar mai alguns productes que avui considerem essencials, com el petroli del que parlàvem o els aparells tecnològics com el que utilitzo ara mateix: es tracta senzillament de minimitzar la nostra dependència de l’economia global.

Eficiència vs resiliència

L’eficiència, concepte que ha estat el far de l’economia dels últims anys, ha de deixar lloc al concepte de resiliència, que és la capacitat de resistir pertorbacions o interferències. No ens hem de preocupar tant per produir de forma que gastem la mínima energia, el mínim treball humà, el mínim material i, en definitiva, els mínims diners sinó que hem de donar més importància a la seguretat: podrem seguir produint aquest producte si hi ha una crisi econòmica? I si el preu de l’energia es dispara? I si no arriba la matèria prima de l’altra punta de món? Hem d’assumir que pagarem més pel mateix, a canvi d’assegurar-ne la disponibilitat. Si cada territori fa el mateix, la xarxa d’abastiment serà molt robusta i les crisis seran menys traumàtiques.

Inclusió

El capitalisme no té miraments en excloure una bona part de la societat. O estàs dins, treballant totes les hores possibles a màxim rendiment, o estàs fora, a vegades fins i tot sense accés a cap ingrés. Hem de crear xarxes de suport mutu que no deixin a ningú fora. Per una banda exigir als estats que adoptin mesures de seguretat social com pot ser la renda mínima universal i vigilar de prop també el destí dels pressupostos públics. Per altra banda, fora de l’administració, crear xarxes de suport mutu que tinguin en compte també la qüestió econòmica. Un bon teixit organitzatiu, conèixer i cuidar la gent del nostre barri o vall, és una bona vacuna també contra discursos de l’odi que solen aflorar en temps de crisi. Els principis de l’Economia Social i Solidària són la manera de fer que el teixit econòmic estigui al servei de les persones i no al revés.

L’Ecoxarxa del Bages

L’Ecoxarxa és filla de la crisi de 2008. Llavors vam adonar-nos que la creació d’una moneda social és una bona eina per a aconseguir la transformació econòmica i social necessària per a una bona vida amb menys consum de recursos. L’impacte econòmic real de la moneda social al Bages, en relació a l’economia convencional, és minúscula. L’important, però, és que mostra una alternativa viable per a quan aquesta economia convencional ja no sigui una bona opció i calgui canviar. Moltes vegades hem dit que no hem d’anar a buscar la gent, intentar difondre les idees que motiven l’Ecoxarxa, sinó més aviat crear les estructures necessàries per a que, quan per necessitat la gent arribi, l’Ecoxarxa pugui donar bona resposta.

Des de l’Ecoxarxa del Bages hem de mostrar una alternativa a l’estat de crisi. Més que mai, fomentar l’economia local i l’intercanvi i un sistema de finançament que no està basat en el deute ni en el creixement. Ser una xarxa que recolzi aquelles persones que decideixin treballar per al seu entorn i no per al capital, que decideixin cuidar les persones i el territori. Ser una opció que aculli aquelles persones que siguin rebutjades per l’economia capitalista i també per aquelles que siguin elles qui rebutgin el sistema actual.

Cal seguir apostant per aquelles iniciatives que hem vist que són més útils, com el Punt d’Intercanvi, el grup de serveis i, evidentment, els Mercats de l’Estraperlo. I anar pensant en com podran créixer. Potser és el moment, també, per plantejar-nos si a través de la moneda social no podem crear un fons comú que pugui ajudar a persones de la xarxa que ho necessitin si l’estat no ofereix la seguretat social que voldríem.

Com l’Ecoxarxa, hi ha molts altres moviments socials que estem mirant de crear alternatives al capitalisme: ateneus, grups de consum, plataformes d’habitatge, alternatives de salut i cures, cultura popular, col·lectius feministes, ecologistes i tants altres. És molt possible que amb la crisi que vindrà molta gent mirarà cap aquestes opcions alternatives, així que és el moment de proposar una alternativa de vida on tothom hi tingui cabuda, tot i el decreixement econòmic.

Canviem el sistema (econòmic), no el clima!

El lema de la manifestació pel clima del passat 17 de setembre, Canviem el sistema, no el clima, ens diu que per lluitar contra el canvi climàtic i el malbaratament dels recursos naturals el que ens cal és canviar el sistema econòmic per un que sigui sostenible ecològicament.

Anem a pams.

El Clima

La gràfica a continuació ens mostra l’evolució de la temperatura mitjana de la terra els darrers 140 anys.

Queda clar que la temperatura global està augmentant ràpidament. Hem de fer alguna cosa si no volem convertir el nostre planeta en un infern.

L’energia

Concretament, hem de deixar de cremar hidrocarburs (petroli, gas natural, carbó i derivats) que són el principals causants del canvi climàtic. Per sort no podrem cremar petroli indefinidament encara que siguem tan irresponsables com per voler-ho, ja que el petroli -com la resta d’hidrocarburs- és un recurs no renovable que tard o d’hora ha d’escassejar.

La següent gràfica de l’investigador Antonio Turiel ens mostra una previsió basada en dades de l’Agència Internacional de l’Energia, que pronostica un descens del 50% de l’energia que obtenim del petroli (i similars) cap al 2040. Alerta! En vint anys veurem reduit a la meitat el nostre consum d’or negre a escala global!

Hem de preparar-nos, per responsabilitat i per necessitat, a viure amb menys energia disponible, ja que així serà el futur tant si volem com si no. Podem incidir, però, en com gastem el petroli que ens queda: si permetem que el malbaratin en dos dies aquells grups privilegiats que aconsegeueixin controlar-lo (tan si ens trobem dins o fora del grup selecte), o el reservem per aquelles funcions més necessàries i el repartim equitativament.

I les renovables, i la nuclear? Alguns discursos ens venen que podrem seguir vivint materialment com fins ara, fins i tot seguint els ritmes de creixement econòmic de les darreres dècades substituint l’energia fòssil per energia renovable. Seria fantàstic, però això és tècnicament impossible. S’ha d’analitzar una per una les possibilitats renovables: hidroelèctrica, eòlica, solar, etc i també les aplicacions: transport, indústria, etc per veure si bé les renovables han de ser un complement indispensable a l’energia fòssil, no poden sustentar una economia com l’actual (Aquest enllaç és un bon recull que demostra els límits de les renovables http://crashoil.blogspot.com/2014/08/post-de-resumen-los-limites-de-las.html). La nuclear, a part de perillosa, no és tampoc una alternativa rendible: és majoritàriament per aquest motiu que no s’han creat noves centrals les darreres dècades.

La següent gràfica ens dóna una idea de la preponderància dels recursos energètics no renovables en la nostra societat, i de la irrellevància relativa de les renovables i fins i tot la nuclear. També s’observa la excepcionalitat en termes de consum energètic d’aquesta nostra època industrial.

L’economia

El consum energètic està íntimament lligat a l’economia, és obvi. Des de l’agricultura, les indústries, el transport, la tecnologia. Pràcticament qualsevol activitat econòmica necessita energia per a ser duta a terme. Tan és així que s’ha inventat el concepte d’intensitat energètica, que medeix quanta energia es necessita per a generar un euro de PIB en un país o regió. Tot i que la intensitat energètica mundial baixa mica en mica, la relació entre economia i energia és iguament directa.

Per a exemplificar-ho amb dades, mirem la gràfica del consum energètic a Catalunya entre 2000 i 2017. S’observa un creixement fins 2007, un decreixement des de 2008 (data en el que el barril de petroli brent va arribar al preu rècord de 147,25$) fins 2013, i des de llavors altra vegada creixement més tímid. La història econòmica de Catalunya els darrers anys la sabem totes, i la coincidència és absoluta.

Si l’economia i l’energia van de la mà, i sabem que el consum energètic ha d’anar de baixa les properes dècades, hem de preveure un decreixement econòmic igualment important. No podrem comprar tantes coses!

El capitalisme

El sistema capitalista no funciona bé en èpoques de decreixement econòmic com les que hem viscut de 2008 a 2014 i les que vindran properament. Això és així perquè els propietaris del capital només inverteixen diners en una activitat quan hi ha expectatives de guanyar més diners al cap d’un temps a través d’aquesta activitat. En època de decreixement econòmic no hi ha previsió de guanys, per tant els bancs deixen de donar crèdits, les empreses deixen d’invertir en noves activitats econòmiques, es perden llocs de treball, cau el consum i això es realimenta fent que moltes persones quedin excloses del mercat i per tant ho passin realment malament per a poder accedir als mínims per viure.

A la següent gràfica es pot veure com entre 2008 i 2014 moltes persones van perdre la feina, el resultat de la crisi econòmica deguda a uns anys de decreixement.

Darrerament això s’ha intentat revertir amb inversió pública i crèdit barat des dels Banc Centrals, per a mirar de reactivar l’economia com sigui, amb dubtós resultat: aquestes mesures només tenen efecte temporal i presenten problemes com l’endeutament públic. Tot i que menor energia significa menor economia quantitativament, això no hauria de significar necessàriament atur i crisi.

La qüestió no és com podem mantenir l’economia en creixement, perquè l’esforç serà inútil i, pitjor encara, destructiu pel planeta. La qüestió és com podem tenir un sistema viable en una època de decreixement econòmic. Necessitem un sistema econòmic nou que s’adapti al nou escenari de decreixement. Un sistema on totes les persones puguin continuar treballant i puguin satisfer les necessitats bàsiques, tot i que any rera any deixem enrera consums que havien estat a l’abast durant els anys d’abundància energètica.

Les alternatives

Són molts els col·lectius que des d’una o altra vessant estan construint alternatives al capitalisme.

Alternatives d’agricultura, basades en la idea que els productes alimentaris han de ser beneficiosos per la gent que la consumeix, per la terra d’on surt i per les persones que la treballen.

Alternatives d’habitatge, basades en la idea que el sostre és un dret universal i no una mercaderia subjecte a especulació. També alternatives de vida en comú, contrarrestant la inèrcia individualista i compartint recursos entre veïnes.

Alternatives en la forma de relacionar-nos, basades en la idea que ningú exerceixi dominació sobre ningú. En l’àmbit del treball, això significa també la creació de models organitzatius més horitzontals i cooperatius. Significa també visibilitzar i valorar el treball de cures i reproducció tan com el productiu.

De fet, qualsevol activitat que, econòmica o no, no estigui motivada per la cerca d’un rendiment econòmic és una alternativa al capitalisme i ens apropa a un nou sistema social i econòmic sostenible: Cooperatives de treball, d’habitatge, grups de consum, agricultura ecològica, grups de suport, cultura popular, feminismes, col·lectius polítics de base, i, afortunadament, un llarg etcètera.

La moneda social

La moneda social del Bages, com tantes altres iniciatives similars arreu de Catalunya i del mon, és també una alternativa, concretament, al sistema monetari capitalista. La moneda social és diferent dels euros en varis aspectes:

  • Els euros es posen en circulació pel Banc Central a partir de crèdits amb interès, cosa que transfereix riquesa des de la classe treballadora als bancs i a més fa que el sistema entri en crisi en cas de decreixement, ja que no es pot tornar el crèdit més l’interès si no hi ha creixement econòmic. La moneda social, en canvi, no necessita creixement econòmic per fluir perquè és creada descentralitzadament a partir del credit mutu: els membres que estan en negatiu són els que estan creant la moneda que tenen els membres en positiu.
  • Els euros no tenen restriccions en el moviment arreu del planeta i afavoreixen la creació d’un mercat globalitzat. La moneda social, d’àmbit local, afavoreix el consum de productes locals i l’intercanvi entre productors d’una mateix territori, tot i que també és convertible a altres monedes socials agermanades. Això afavoreix també la sobirania alimentària d’un territori.
  • La política monetària convencional està definida pel Banc Central, òrgan allunyat de qualsevol control democràtic. La moneda social, en canvi, és gestionada directament per la comunitat que en fa ús, a través de democràcia directa.

monedasocial

Per aquests motius la moneda social, junt amb les altres alternatives, és una bona eina per anar construint aquesta altra economia respectuosa amb el planeta i en la que totes les persones puguem tenir una vida ben digna. I podem començar avui mateix, sense esperar a cap cimera internacional ni revolució de les masses.

Necessàriament, tant si volem com si no, el futur serà més auster materialment. Si no canviem el sistema econòmic, ens espera un futur de crisis, atur, guerres pel control dels recursos naturals, desigualtat i pobresa per a la majoria. A les nostres mans està començar a actuar d’una altra manera, a través de la moneda social i altres alternatives al capitalisme, per a construir un món prou just i feliç en el decreixement.